Enmig del laberint de l'arquitectura barcelonina, dos cossos xoquen i es desfan, els seus moviments fent ressò dels ritmes de l'èxtasi i la fractura de l'amor. El dolor floreix en gràcia, cada salt és un fil que coseix el seu camí cap a la possibilitat silenciosa de la curació, només per tornar i desitjar més. (ex)